Senyals

En determinats moments de la meva vida, he rebut intensos senyals que m'anunciaven canvis o camins a seguir. Alguns d'ells eren molt clars i era impossible resistir-s'hi. No és que cregui en el destí o en les premocions, però tampoc hi deixo de creure. Senzillament crec que vaig seguint un camí i que, de tant en tant, el camí sembla que prengui dues direccions i jo hagi d'escollir, i alguna cosa em dóna pistes. Potser és allò que anomenen sisè sentit.

Fins l'any passat, el meu camí era una llarga autopista, sense bifurcacions (amb certs peatges que s'havien d'anar pagant) però que conduia ràpida i còmodament al destí.

Ara em trobo en un caminet ple d'encreuaments. També té la seva gràcia, és bonic el camí, però m'obliga a estar atenta, a prémer cada dos per tres el botó de la intuïció, per saber per on tirar. Senyals i més senyals.

Anotació al marge: Sort que les ones cerebrals són silencioses!