diumenge, 25 de gener de 2009

Senyals

En determinats moments de la meva vida, he rebut intensos senyals que m'anunciaven canvis o camins a seguir. Alguns d'ells eren molt clars i era impossible resistir-s'hi. No és que cregui en el destí o en les premocions, però tampoc hi deixo de creure. Senzillament crec que vaig seguint un camí i que, de tant en tant, el camí sembla que prengui dues direccions i jo hagi d'escollir, i alguna cosa em dóna pistes. Potser és allò que anomenen sisè sentit.

Fins l'any passat, el meu camí era una llarga autopista, sense bifurcacions (amb certs peatges que s'havien d'anar pagant) però que conduia ràpida i còmodament al destí.

Ara em trobo en un caminet ple d'encreuaments. També té la seva gràcia, és bonic el camí, però m'obliga a estar atenta, a prémer cada dos per tres el botó de la intuïció, per saber per on tirar. Senyals i més senyals.

Anotació al marge: Sort que les ones cerebrals són silencioses!

4 comentaris:

La Violeta ha dit...

Ahir al dominical del País sortia un article sobre com dur a terme un canvi de vida, l'has llegit? El vaig mirar per sobre però m'hi vaig sentir identificada en alguns moments, i molt contenta d'haver-ho fet!
Van per aquí, aquests pensaments teus?

Marta ha dit...

Físicament estic una mica atrapada per les circumstàncies, però es tractaria de fer un canvi de vida mental. Més o menys...

Lanita (algodón & poliéster) ha dit...

Es más jodido el mental.. Yo lo estoy intentando desde hace años (soy caótica, no acabo lo que empiezo, la furia me puede muchas veces...), pero no lo consigo..
ya me contarás cómo te va..!

Marta ha dit...

De momento estoy en la fase cero: "hay que cambiar algo". Ya veré qué y cómo...