Sopera: (dialectal lleidatà) Cotxe que portava antigament els morts que no es podien pagar l'enterro. He constatat que ja som uns quants els qui sobrevivim als disgustos a base d'humor negre. Fins ara em pensava que era cosa només dels lleidatans (només cal veure què entenen per “sopera”) i més concretament dels Espinet.
El nostre humor negre va arribar al màxim esplendor amb la mort de l'àvia Maria, amb comentaris tan bèsties com: "ja que de moment no podem enterrar-la, algú coneix cap taxidermista?".
Poques vegades recordo haver rigut tant! També vam plorar -i és que una cosa no treu l’altra-, però trobo d'una salut mental excel·lent poder descarregar la tensió amb un humor negre fi i intel·ligent. Diuen que qui canta, els mals espanta, però qui riu, encara més!
4 comentaris:
Desde luego, lo único malo que tiene el buen humor negro, es el dolor de barriga.
Ostres, aquest S també escriu al meu bloc! Qui ets?
Ai, xiqueta, no hi ha com un bon enterrament per fotre't uns bons panxons de riure! Com que el riure ha de ser més aviat de panxa endins, entre plorada i plorada, el riure reprimit i el mal de panxa i de tot el costellam consegüents tenen un efecte terapèutic de primer ordre, i et fan sentir d'allò més bé.Visquen els funerals!!!
I els cargols què?
Les tradicions s'han de respectar, recollons!
Publica un comentari a l'entrada