Ahir vaig saber que sóc responsable d’una “cagada” amb un client. Ahir les conseqüències de la pífia eren una incògnita, però avui hem sabut que l’abast és força heavy. No donaré detalls, però només us diré que al ministeri de Foment no estan gaire contents. La veritat, no crec que n’hi hagi per tant. La cagada existeix, sí, però tampoc no és com per fer-ne tanta safor!La meva reacció ha estat inicialment de preocupació, però així com temps enrere m’hauria passat la nit pensant-hi i m’hauria deixat un dineral en almax a causa del neguit, em trobo ara que el meu cap pensa fredament que no hi guanyo res preocupant-me i que el pitjor que podria passar (que m’acomiadessin) no és tan dolent perquè cobraria un pico d’indemnització. D’altra banda, la meva condició de delegada sindical em blinda contra un acomiadament.
La qüestió és, estic passota davant de la cagada perquè estic cremada, si no estigués cremada no l’hauria cagat?
2 comentaris:
Jo crec que el passotisme és el que et fa tenir la guàrdia baixa i la cagada. Jo estic igual. Tinc tan poques ganes de treballar que en els moments que en sóc conscient pateixo per no cagar-la, de tan poc alerta que estic.
Avui he trobat en una web un poble ecològic, vaja, una història d'aquestes d'un poble repoblat amb gent que necessita un canvi i que han tirat endavant un projecte de reciclatge, no contaminar, etc. Hi he enviat un mail per demanar més informació...
Jo estic seguríssima que ets una gran professional i que la cagada és una d'aquestes coses que passen, perquè som humanes, no màquines, o per què potser et fan fer més feina de la que una sola persona hauria d'assumir...
Però sí, sorprén com amb el temps aquestes coses ens afecten només en la mesura en què han de fer-ho, i no ens deixem embaucar per la idea falsa de què ens hi va la vida en les coses de la feina...
Publica un comentari a l'entrada