
Ara encara estic una mica atordida, confusa, perquè recordo la meva visió d'ahir però alguna cosa dins meu em diu que la vida "normal" és la que em toca viure, no l'altra, que si les intercanviés, el resultat, al cap d'un temps, seria el mateix, que voldria l'altra vida. I estic lluitant contra el desig de trucar a la porta de l'altra opció. Espero que els mecanismes de defensa funcionin, que hi hagi alguna cosa, estil destí, que faci que no em penedeixi d'haver escollit l'opció A, o que em faci oblidar l'existència del B.
3 comentaris:
A mi també m'ha passat vegades, o més aviat, em passa que penso que "a això que he dit que no, hauria d'haver dit que sí", però ves, no surt de mi, per alguna cosa serà.
És el mateix motiu pel qual fas l'opció A i no la B. Segur que no seria natural per a tu.
Però sempre pots embolicar-te la manta al cap, tancar els ulls i saltar al buit del desconegut. A mi no m'ha anat malament!
Petons!
Ahir? Quan? Com?
Jo també tinc aquesta sensació de tant en tant. I en somnis, em torne a veure en les situacions clau en les que si en lloc d'haver fet A hagués fet B... I em desperte cansadíssima mentalment...
Uf, què profund! Segur que la física quàntica deu tenir alguna explicació per tot això.
Crec que he degut desenvolupar una mena de cuirassa per no pensar en aquesta vida paralela, perquè si hi penso, m'entra una angoixa existencial que m'ofega...
Publica un comentari a l'entrada