Dissabte passat vaig sortir amb uns amics d'aquells que es tenen des de fa anys, Ens veiem cada x mesos per sopar, rememorar vells temps (més o menys sempre acaben sortint les mateixes anècdotes) i riure molt. Les últimes sortides amb aquest grup no recordo que acabessin a les tantes de la matinada. "Ens fem grans" o "demà toca treballar" o "la cangur marxa", dèiem, i retiràvem aviadet. Però dissabte passat els astres es van alinear i vam aconseguir quatre de nosaltres arribar a casa passades les 06:00h.L'endemà vaig tenir la temptació de pensar que ja no tinc edat per aquestes festes, però l'absència total de mal de cap gràcies a un últim moment de lucidesa abans de dormir que va fer que em prengués un Alkasetzer preventiu, em va fer canviar d'idea. Sí que tinc edat! Tinc edat de sortir, divertir-me, ballar, beure (d'acord, amb més moderació), riure molt, i moltes més coses que no dic perquè estem en horari infantil! Només fa falta trobar el punt d'equilibri que em permeti, l'endemà, no haver d'invertir un dia assolellat en anar del llit al sofà (tot i que, de tant en tant, passar un diumenge veient capítols de Lost i el partidàs del Barça ve mooooolt de gust).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada