Sí, ja ho sé, potser és massa recurrent el tema però és que no paro de veure'ls. Això va com va. L'última vegada que vaig tenir una època plena de senyals, eren tan forts que no vaig tenir més remei que anar estirant del fil a veure on em duien. Encara és hora que sàpiga perquè no em van acabar duent enlloc, però ja sabeu que hi ha la cosa aquesta de la serendipitat, quan en un món de casualitats es demostra posteriorment un fet i aquest pren un sentit que en el moment de succeir no tenia, o sigui que suposo que tard o d'hora sabré perquè m'havien de passar certes coses. Crec que és un plantejament optimista de la vida: fins i tot els mals tràngols poden tenir un sentit en un futur millor. Perquè està clar també que si una va per la vida de bon rotllo, al final, tindrà recompensa!
Una altra cosa que m'impulsa a seguir de nou els senyals és alhora un altre senyal itself. No paro de sentir/llegir/veure gent parlant sobre el rotllo aquest que pots aconseguir qualsevol cosa que vulguis (un altre tema és saber què es vol). Només cal enfocar bé, motivar-se al màxim, tenir claríssim l'objectiu, i fer tot el que estigui en les nostres mans per aconseguir-lo. L'energia positiva cap a l'objecte del desig serà tan gran que l'atraurà. M'encanta aquesta idea, malgrat que tot just començo a posar-la en pràctica. Em fa pensar que les coses depenen de mi i tenir aquesta sensació de control mola!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada