Us preguntareu el perquè del títol si després acabo posant una foto del Johnny Cash. La cosa ve pels doblatges de Tv3. L'altre dia vaig estar veient una pel·lícula sobre la vida de J.Cash, "En la cuerda floja"interpretada pel Joaquin Phoenix, força recomanable, però el doblatge de tv3 era nefast. A mode d'exemple: "Get the rithm when you get the blues" ho van traduït com "Pren el ritme quan estiguis moix". S'agraeix l'esforç i, sincerament, no sé si jo hauria trobat una altra paraula per traduir aquest "blues" tan americà (en Tomàs Molina potser podria haver suggerit la paraula "tristot"), però és que va ser llegir-ho i automàticament relacionar-ho amb el pendó de la Sue Ellen.Per cert, la vida del Johnny Nash em va decebre una mica. Tan anar de "el hombre de negro", una s'esperava que la seva vida fos un cúmul de sexe, drogues, rock&roll i un bonic i jove cadàver, però l'home, després d'un breu període esbojarrat, va acabar casat feliçment durant 25.000 anys amb la mateixa dona i viatjant amb la família de gira.
Això sí, tenia una veu inquietant. Us deixo una versió del "Personal Jesus" de Depeche Mode, que no té desperdici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada