dimecres, 18 de febrer de 2009

Avui no tinc el dia


Avui toca remugar, no tinc el dia. Fa un temps vaig tenir un somni premonitori, els que em seguiu des del principi potser ho recordareu. Vaig anticipar un canvi de vida poques setmanes abans de trencar amb la Berta. En aquell moment vaig pensar que aquell somni pressentia el que ja feia mesos que necessitava: deixar la feina i anar-me’n a complir el meu desig de viure de l’aire i de l’amor al camp mentre faig créixer tomàquets i cols del meu propi hort. Però el somni tenia una segona part que anticipava una tristor, i efectivament, hi va haver un canvi de vida, però no el que a mi m’hauria agradat.

Avui ha vingut el nostre conseller delegat a disfressar de comunicació interna el seu speech bianual. Que si la crisi és mooooolt greu, que si hem d’estar alerta però tranquils perquè aquest any no hem de témer pels nostres llocs de treball, que si ja ens podem anar oblidant del bonus perquè encara gràcies que som un mega grup multinacional perquè si no hauríem hagut de tancar,.....

No vull que sigui una fugida, ni vull fer-ho sense algun dels pilars que em fan falta, però quines ganes que tinc de poder complir el meu somni i fer-me hortolana d’una vegada per totes!

3 comentaris:

Violeta ha dit...

Nosé, nosé, ho dius sovint però et falta empenta! (no et critico, eh?)
Si ho vols, fes-ho! No em vull posar com exemple, però arriba un moment que tu ets l'única persona que pot decidir per tu, i si vas fent i deixes que el temps passi mentre esperes "el moment", no el trobaràs mai perquè creuràs que no en veus les senyals...
Les senyals te les fas tu com i quan et convenen!
Vaaa, que jo t'ajudaria encantada a muntar l'hort! (i aviam si així n'aprenc, que el meu no triomfa).

desficiosa ha dit...

La por... Maleïda por... No?

Marta ha dit...

Abans potser era por, però ara són més factors, però ja ho reflexionarem (si cal) amb una birreta davant...o algo.