dimarts, 26 de febrer de 2008

L'àguila-pavo, una espècie extingida

Avui he assistit a una conferència sobre creativitat a càrrec d'un gurú de la publicitat (ja imagineu qui, però no puc dir noms). El tio ha adoptat una forma molt americana de fer la conferència, explicant anècdotes personals, comparacions, molt a l'estil Steve Jobs, però la clau d'aquesta manera de xerrar és que les històries siguin creïbles i així ajudin a "vendre" el tema que s'està tractant. El problema és que amb ell, les històries no eren gens creïbles, suades de tan vistes, exagerades, fins al punt de creure que directament l'home pateix una "síndrome de la realitat alternativa" on ell és déu i la resta de mortals som directament curts de gambals (o imbècils, com diria en Sarkozy).

Una de les anècdotes que ha explicat és que l'any 1984, a Los Angeles, tenien previst inaugurar els jocs olímpics amb un número especial que havia de ser "lo más" del show. Consistia en que en un moment donat, una àguila calba d'aquestes típiques dels USA sobrevolés l'estadi i acabés posant-se sobre un escut, formant així l'escut oficial amb l'àguila al damunt.

Segons ell, tres dies abans de la inauguració, un atemptat terrorista va acabar amb l'àguila i els organitzadors van haver de recórrer a la NASA per treure's de la xistera el paio aquell volador.

La nostra primera reacció ha estat la de creure'ns la història, però després ha seguit amb més anècdotes, més i més surrealistes, i la credibilitat ha caigut pel terra. Quan he arribat a casa he mirat per internet i he trobat que efectivament hi havia prevista una àguila amb l'infortunat nom de Bomber. Es tractava de l'única àguila calba en captivitat i l'ensinistrador de Hollywood que van llogar va haver de posar-la primer en forma perquè semblava un "pavo" de tan gorda i feia 12 anys que no volava. I efectivament, el bitxo va palmar 3 dies abans de la inauguració però per un accident cardiovascular causat per tants anys d'obesitat i l'estrès dels assajos. O sigui que sí que se la van carregar, però no uns terroristes, sinó uns abusa-animals.

En fi, la resta d'anècdotes ja us les explicaré in person. N'hi ha per llogar-hi cadires!

2 comentaris:

sonobibliotecaria ha dit...

Jajajajaja!
Quin element, està súper trompeta.
Tot i que l'anècdota de la pobra àguila, que a sobre de calba estava rechoncha, no és la més amazing (que me gusta la palabra). Allò de la ministra i la informació confidencial sobre Google, jajajajaja! era infinitament millor.
Jo crec que podries fer un bloc temàtic d'anècdotes seves.
El nen Llàzer, etc, etc.

viocentesis ha dit...

No sé de què va tot això que diu la Berta, però l'anèdtoda (ho diu algú, això, no?) de l'àliga m'ha encantat. Pobra bèstia, no m'estranya que es morís. Si ja no devia ni saber de què servien les ales! Ens veiem diumenge, eh?