No sé si els diners fan o no fan la felicitat. Només sé que tenir-ne facilita molt les coses. Avui m'han explicat una anècdota d'una d'aquestes persones forrades de diners. Es veu que va per la vida no només apoquinant pasta a toquisqui que li demana per un tema amb cara i ulls, sinó que té tanta influència que directament compta amb els diners dels seus "amics", amb frases com: "no te preocupes, que ya hablo yo con el Sr. X y él pone lo que falta para el proyecto" o "mañana tengo una cena y ya les liaré, a 1 millón por cabeza y 20 que pongo yo, el proyecto tira seguro".Tot és fàcil, tot és factible, tot es pot fer en temps rècord (perquè la gent està encantada de currar els caps de setmana), tot és barat, tot...
Sort que sé que mai no tindré tants i tants diners! Amb uns quants em conformo.
1 comentari:
No cal tenir-ne tants, de diners. Jo estic aprenent a viure amb molt poquets (tants com els pagaments aplaçats de la visa i del préstec em deixen).
No t'havia linkat abans perquè no sabia com es feia, no me n'havia preocupat gaire! Ei, dissabte per mi dinar ok, ja parlarem.
Publica un comentari a l'entrada