diumenge, 17 de febrer de 2008

Peus, on sou?

Un dia i mig a New York i ja no ens notem els peus de tant mal que ens fan. Dotze hores diàries de patejar són una bona explicació per tant dolor però no vull pensar com els tindrem d'aquí uns dies. Crec que directament ja no ens faran ni mal de tan matxacats.

Ahir vam arribar a l'hotel cap a les 14h, (hora d'aquí) i vam flipar en veure que no es tracta d'una habitació i un petit living, com ens havien dit, sinó que l'espai és només una mica més petit que casa, i a sobre, decorat gairebé igual. Sembla que no ens haguem mogut de Barcelona. De seguida ja ens vam tirar al carrer però allà a les 20h. ja no podíem més i ens vam piltrar.

Aquest matí ens hem aixecat rebentades i com amb ressaca (deu ser el jetlag) però hem sobreviscut a 12 hores de caminar per la ciutat, algunes compres (la Berta ja ha fet efectiu el seu regal d'aniversari acumulat des de l'agost passat) i un sushi al costat de Central Park.

Demà hem quedat amb l'Apple Gretter per anar a Harlem. Mola!

Seguirem informant!

2 comentaris:

viocentesis ha dit...

Feu una miqueta d'enveja, però només una mica, perquè avui estic tan cansada de la calçotada d'ahir que només tinc son.
Que bé, l'apartament, no? Què s'ha comprat la Berta? No dèieu que no compraríeu tant? New York us perd!

Gemma ha dit...

Què bé! qué envidia cochina! i com està el fred? rasca que t'hi cagas, no?? Doncs res, prudència amb les compres i feu una mica de turisme fora del Louis Vuitton!!