El ministre Soria, de Sanitat, ha afirmat que abans que acabi la legislatura quedarà enllestit el Pla Integral contra el Tabaquisme que preveu que a Espanya no es pugui fumar en cap lloc públic, incloent bars i restaurants. Quina necessitat hi havia, en el moment que van començar a prohibir fumar, de fer les coses a mitges?Tinc moltes ganes d'anar a sopar i a prendre uns mojitos i no haver de tenir després l'abric estès a l'aire lliure per treure-li la pudor a tabac, per no parlar dels meus pulmons i els meus ulls. Només determinats amics (i el meu ex-sogre) compten amb una butlla especial, mai aplicable a l'interior de casa meva, i perquè sé que és un respecte mutu.
Com que mai he estat fumadora, no entenc com els fumadors podeu seguir fumant, sabent que és una cosa tan nociva. Ja us coneixem les raons: que si el plaer és enorme, que si d'alguna cosa ens hem de morir, que si només fumo 5 cigarretes al dia, que si no tinc cap altre vici, que si la llei no us respecta els vostres drets i llibertats de fer el que vulgueu,...però us respecto. Si voleu fumar, allà vosaltres, però no em feu fumar a mi en llocs on no es pot. El meu cap permet fumar a la cuina del despatx i no tinc forma humana d'impedir-ho, d'aquí em ve tota la ràbia.
4 comentaris:
Jo sóc fumadora però intento respectar al màxim al no fumador i assumir les normes sense protestar, perquè us entenc. La meva excusa per no deixar de fumar és que considero que no aguntaria el mono. Val com a excusa?
Aquesta foto l'has fet tu amb la teva joguina nova??? M'hauré de plantejar seriosament la possibilitat de passar-me a Nikon XD
I tant que l'aguantaries! Però val com a excusa, que tots som lliures de fer el que vulguem i de fer servir el què vulguem com a excusa.
Ja m'agradaria a mi fer fotos així!!!! Ni per casualitat!
M'hi he de posar en sèrio a experimentar amb la fotografia...
El mono es passa en una setmana i no és per a tant.
Fa un any, un mes i 17 dies que no fume. I tant de bo ho hagués deixat abans!
I a mi també m'alegra que, per fi, vaja a fer-se la llei com calia...
A mi el que m'emprenya és que els fumadors reclamen els seus drets "essencials" per poder fumar on vulguin. I ningú no es planteja que els éssers humans naixem no fumadors, és a dir, que reclamen un dret per a una cosa adquirida i si nosaltres reclamem el dret de ser "naturals" i no incorporar cap vici al cos, ens diuen que "ja estan els exfumadors emprenyant", com si féssim la cosa més rara del món!
Publica un comentari a l'entrada