dilluns, 30 de març de 2009

Castigo de dios


Sóc de les que pensen que treballar és un càstig diví. I no és que cregui en déu, precisament. Ho hem de fer per poder guanyar diners, i de retruc, fer el que de debò ens ve de gust. Avui, com tots els dies feiners des de fa un mes aproximadament, em torna a tremolar l'ull esquerre. És imperceptible, vist de fora, però realment molest, patit des de dins. Serà que necessito les vacances....


2 comentaris:

coses2 ha dit...

A mi també em passa a vegades. Sí que és molest, sí. Per sort, les vacances ja arriben !!!

Lanita (algodón & poliéster) ha dit...

Es el estressssss... ya verás como de vacaciones no te pasa!

.-)