divendres, 13 de març de 2009

SúperLópez

Aquesta tarda hem anat en cotxe a fer un encàrrec. Érem dins del cotxe, fent una trucada abans d'arrencar per tornar cap a casa, quan un home ha vingut fins a la meva porta fent-me senyals com si el nostre cotxe tingués algun problema. Qualsevol altra persona n'hauria desconfiat, però tonnnnnnnnta que és una, he pensat que l'home venia en plan bon samarità. La Berta de seguida m'ha dit que tanqués la porta i just quan anava a fer-ho, l'home me l'ha obert. Jo l'he aguantada com he pogut, però el tio no parava d'estirar-la, fins que de sobte ha deixat anar la porta i ha marxat. La Berta ha sortit d'una revolada darrera seu cridant que li havia mangat la bossa. Jo, atabalada, no sabia què fer, si córrer darrere d'ells o què, no fos cas que la Berta prengués mal! No trobava les claus del cotxe (estaven posades, però no me n'he adonat) i no volia deixar-lo obert perquè darrera hi havia el Nano.

Al minut he vist la Berta tornant, amb la bossa a la mà. La tia ha enxampat el lladre, li ha fet 2 cops de puny i ha recuperat la bossa i posteriorment el moneder. Quina tia! Ara, que l'ensurt no ens l'ha tret ningú. Ella, pobra, ha tornat blanca com la llet, i a mi m'han aparegut els nervis en forma de llagrimeta (bleda que és una, que no suporta la violència).

SúperBerta, SúperLópez forever!!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

sí, és cert, sóc una heroïna, lluito contra el mal i aviat portre´calçotets i capa.... i els meus súper ajudants sou vosaltres... no hi ha heroïna sense ajudants! i això que no m'heu fet ni puto cas!

Suawa, que és suar suament amb un shawarma a la mà... caca

Marta ha dit...

És que era la primera vegada qeu veiem SúperLópez in action i ens vam quedar de pedra!

mari ha dit...

Què bo!!!
Llegint això m'ha vingut al cap una anècdota que li va passar al meu pare fa molts anys: va veure com un homenot li agafava la bossa a una iaia, i, abans ningú fes res, la senyora va agafar el lladre, li va fer una mena de clau d'arts marcials, li va fotre un cop amb la bossa al cap, i va marxar tan tranquila... Tothom al carrer es va quedar glaçat! L'home s'aixeca i mig estabornit, pregunta: "per on ha marxat?" I quan tothom l'escridassava: "encara hi vol tornar, quina vergonya, hauríem de trucar a la policía, etc" diu "no, no, es per marxar per una altra banda!". Us ho juro, aixó es real!
Espero que la Berta passi bé de "SúperLópez" a "SúperIaia" d'aquí a molts anys!!!!

Dan ha dit...

Hi ha lladres que no saben amb qui es fiquen!

Marta ha dit...

Ja ho pots ben dir, Dan!

La Violeta ha dit...

Ostres, a ma mare també li van intentar obrir la porta i va fer un forcejeo aguantant-la i cridant (era de nit i no passava ningú més) fins que va poder posar el "seguro" i el tio va marxar. Per sort no li va arribar a robar res, perquè no crec li que hagués sortit corrent al darrere. La propera vegada (esperem que no n'hi hagi) cridarem: Superlopeeeeeezzz, ajudaaaaa!