dijous, 26 de març de 2009

The Husband Project

L'Alex Humphreys és una xavaleta de 23 anys, estudiant d'art i disseny a Leeds. El seu treball de carrera, anomenat "The Husband Project" consisteix en fer realitat el seu projecte vital: casar-se ja! De manera que la nena ha començat una mena de càsting via Facebook i Blog on, a més d'anar explicant tot el procés, ha penjat un qüestionari de 40 preguntes que els candidats han de respondre per fer efectiva la seva candidatura. Malgrat el qüestionari, l'Alex destaca dues premisses bàsiques per al filtratge dels candidats: "Tiene que ser un hombre tan alto o más alto que yo y tener sentido del humor".

Les cites ja han començat. De 150 candidats, només n'ha pre-seleccionat 10. O sigui que la noia s'ho pren seriosament (ejem).

I entre d'altres, la noia casadora ha deixat anar les següents perles:
  • "No quiero despertarme con 30 años y pensar: Oh, Dios mío, estoy sola". (Des dels meus solitaris 37 anys, no faré cap comentari)
  • "No me lo tomo a broma" (Ja es nota)
  • "Tengo que encontrar al hombre con el que despertarme el resto de mi vida antes de final de curso" (Segur que el que trobi li durarà tota la vida....)

El casament ha de ser en 3 mesos, que és quan acaba el curs i ha de lliurar el seu treball.

Hi ha gent per tot.

4 comentaris:

La Violeta ha dit...

Hi ha gent per tot, sí, però també hi ha gent amb molt de morro i poca imaginació. Que no sé quin tema fer per al treball? Doncs ajunto les meves ganes de casar-me, la poca gràcia que tinc per conèixer gent de manera "normal" i el treball i segur que m'aproven, encara que només sigui per l'originalitat.
Caldria saber de quina assignatura o carrera és el treball, perquè si és d'enginyeria quàntica no crec que coli, l'invent.
rearitio!

Marta ha dit...

Estudia Art, que vale pa'tó!

eva ha dit...

Pero después de conseguir su meta y casarse la internarán donde se merece, ¿no?
Vamos, al psiquiátrico de cabecita.
Que piradeixon está la gente.
Estoy de acuerdo en que hay gente pa tó, y como diría mi abuela:
Siempre hay mierda para un tiesto, o algo así, vamos lo que viene a decir, que seguro que alguien le sigue la corriente a la chica esta y consigue sus propósitos.
Un beso.

P.D: El perrito de la foto es un galgo???

Marta ha dit...

Hola Eva, welcome!
El perrito de la foto es una mezcla de vete tu a saber, rescatado de la perrera. Hay gente que me pregunta si es un labrador y mucha otra que le ve cara de galgo. Desde luego, el cuerpo, de galgo no lo tiene mucho, que está más bien rellenito y se quedó chaparrón. Pero es muy buen perro. Se llama Nano.