dilluns, 23 de març de 2009

Por "pidí", que no quede!

Just abans de Nadal vaig trucar a Movistar per donar de baixa el meu mòbil personal, ja que vaig tirant amb el mòbil de la feina i ara ja tinc tots els amics avisats que m'heu de trucar a l'altre número. Em va costar ben bé un any acabar de decidir-me perquè li havia agafat carinyo al número (comença en 69 69, qui s'hi pot resistir! I ha estat amb mi des de temps immemorial), però al final vaig reunir el valor suficient. En trucar, l'operadora va apel·lar als meus instints nadalencs i em va convèncer que esperés a després de festes (i del meu aniversari, el 30 de gener) per si algun amic despistat em felicitava trucant a aquest mòbil. A canvi, eliminava la punyetera tarifa mínima de 9 euros durant 3 mesos.

I han passat els 3 mesos. Aquest matí, l'alarma que m'havia posat (a veure qui és la guapa que se'n recorda 3 mesos més tard!) m'ha fer reprendre les gestions. Ohhh, surprise: quan he volgut donar-me de baixa definitivament, la promoció de 3 mesos de mòbil sense tarifa mínima s'ha allargat a un any sencer! Aviat em pagaran per mantenir el número!!! Està clar: QUI NO PLORA, NO MAMA!

I seguint amb el tema telefònic, anècdota de cap de setmana:

pip-pip-pip-pip

Sona un SMS:
"Papa, que he perdut l'autocar perquè ens hem adormit després de dinar i que tornarem demà. Tinc només dues hores de classe i ja demanaré els apunts"

SMS de resposta del pare:
"Se va abe' un follon que no se va a sabe' ni donde sa metio"

M'encanta (i ho dic sense ironia) aquesta manera de deixar fer als fills (el nen en qüestió ja no és un xavalito) deixant clara la postura en contra i amb humor.