Sue-Ellen, ets un pendó!

Us preguntareu el perquè del títol si després acabo posant una foto del Johnny Cash. La cosa ve pels doblatges de Tv3. L'altre dia vaig estar veient una pel·lícula sobre la vida de J.Cash, "En la cuerda floja"interpretada pel Joaquin Phoenix, força recomanable, però el doblatge de tv3 era nefast. A mode d'exemple: "Get the rithm when you get the blues" ho van traduït com "Pren el ritme quan estiguis moix". S'agraeix l'esforç i, sincerament, no sé si jo hauria trobat una altra paraula per traduir aquest "blues" tan americà (en Tomàs Molina potser podria haver suggerit la paraula "tristot"), però és que va ser llegir-ho i automàticament relacionar-ho amb el pendó de la Sue Ellen.

Per cert, la vida del Johnny Nash em va decebre una mica. Tan anar de "el hombre de negro", una s'esperava que la seva vida fos un cúmul de sexe, drogues, rock&roll i un bonic i jove cadàver, però l'home, després d'un breu període esbojarrat, va acabar casat feliçment durant 25.000 anys amb la mateixa dona i viatjant amb la família de gira.

Això sí, tenia una veu inquietant. Us deixo una versió del "Personal Jesus" de Depeche Mode, que no té desperdici.

Joe Dallesandro

Ja fa uns dies que m'ha tornat a venir al cap una peli que vaig veure fa molts anys, quan era peque. La vaig veure d'amagat, des del passadís, dreta al costat de la porta perquè no em veiessin els meus pares, mentre se suposava que estava dormint com una bona nena. Em vaig quedar impressionada per aquella peli tan rara, amb un noi taaaaaaaan guapo, el Joe Dallesandro, que, de sobte, es punxava heroina amb una xeringa i es veia en detall tot el procés. Amb el pànic que jo tenia a les injeccions!!

La pel·lícula en qüestió era Trash, dirigida pel Paul Morrissey i produïda per la factoria de l'Andy Warhol, i formava part d'una trilogia: FLESH, HEAT i TRASH.

Us deixo un clip que he trobat pel Youtube. És molt llarg, però podreu veure la seqüència de la droga que us dic (tot i que surt retallada) al minut 08:18, i una curiositat del minut 03:59 al 04:30 (no us recorda ningú l'acompanyant del Joe?).

http://www.youtube.com/watch?v=5ut6BNZvF7A

Nota afegida: M'han canviat el link i el que volia que veiéssiu ja no hi és.......

Més senyals

Sí, ja ho sé, potser és massa recurrent el tema però és que no paro de veure'ls. Això va com va. L'última vegada que vaig tenir una època plena de senyals, eren tan forts que no vaig tenir més remei que anar estirant del fil a veure on em duien. Encara és hora que sàpiga perquè no em van acabar duent enlloc, però ja sabeu que hi ha la cosa aquesta de la serendipitat, quan en un món de casualitats es demostra posteriorment un fet i aquest pren un sentit que en el moment de succeir no tenia, o sigui que suposo que tard o d'hora sabré perquè m'havien de passar certes coses. Crec que és un plantejament optimista de la vida: fins i tot els mals tràngols poden tenir un sentit en un futur millor. Perquè està clar també que si una va per la vida de bon rotllo, al final, tindrà recompensa!

Una altra cosa que m'impulsa a seguir de nou els senyals és alhora un altre senyal itself. No paro de sentir/llegir/veure gent parlant sobre el rotllo aquest que pots aconseguir qualsevol cosa que vulguis (un altre tema és saber què es vol). Només cal enfocar bé, motivar-se al màxim, tenir claríssim l'objectiu, i fer tot el que estigui en les nostres mans per aconseguir-lo. L'energia positiva cap a l'objecte del desig serà tan gran que l'atraurà. M'encanta aquesta idea, malgrat que tot just començo a posar-la en pràctica. Em fa pensar que les coses depenen de mi i tenir aquesta sensació de control mola!

Estic badoc

Ja es passen èpoques així, que una està com a la lluna de València, i no té perquè tenir a veure amb res en especial. Simplement s'entra en un estat d'embadaliment, d'estar despistada, de no parar atenció al què passa fora perquè dins del cap hi ha molt soroll. I normalment, quan em passa que estic així, les coses més petites em fan un efecte com d'hipnosi. Em podria passar hores mirant com gira i es reflecteix la llum en una bola de discoteca, o mirant con neden uns peixets en un aquari, o com gira un molinet de vent. I em passa que o bé no sento què em diuen perquè estic massa concentrada endins o, tot el contrari, he de rellegir la mateixa frase 30 vegades perquè no em concentro.

No és la primera vegada que reconec aquests símptomes i sé que és transitori. De sobte un dia deixaré de badar, la intensitat dels pensaments baixarà i tornaré a connectar interior i exterior com cal. Com cal? També té la seva gràcia badar de tant en tant, no us penseu!

Batman i Robin a Barcelona

Ja fa uns dies que ho vaig llegir: d'aquí unes setmanes, pel Saló del Còmic, presentaran la nova història de Batman i Robin i l'acció passa a Barcelona. Es veu que el dolent és una mena de drac. I jo em pregunto: no hi ha més històries que la de Sant Jordi i el Drac? Què se li ha perdut al "cavaller fosc" a la soleiada i lluminosa Barcelona? Viuran Batman i Robin juntets al Gaixample?

Avui no tinc el dia

Avui toca remugar, no tinc el dia. Fa un temps vaig tenir un somni premonitori, els que em seguiu des del principi potser ho recordareu. Vaig anticipar un canvi de vida poques setmanes abans de trencar amb la Berta. En aquell moment vaig pensar que aquell somni pressentia el que ja feia mesos que necessitava: deixar la feina i anar-me’n a complir el meu desig de viure de l’aire i de l’amor al camp mentre faig créixer tomàquets i cols del meu propi hort. Però el somni tenia una segona part que anticipava una tristor, i efectivament, hi va haver un canvi de vida, però no el que a mi m’hauria agradat.

Avui ha vingut el nostre conseller delegat a disfressar de comunicació interna el seu speech bianual. Que si la crisi és mooooolt greu, que si hem d’estar alerta però tranquils perquè aquest any no hem de témer pels nostres llocs de treball, que si ja ens podem anar oblidant del bonus perquè encara gràcies que som un mega grup multinacional perquè si no hauríem hagut de tancar,.....

No vull que sigui una fugida, ni vull fer-ho sense algun dels pilars que em fan falta, però quines ganes que tinc de poder complir el meu somni i fer-me hortolana d’una vegada per totes!

Fumar mata

El ministre Soria, de Sanitat, ha afirmat que abans que acabi la legislatura quedarà enllestit el Pla Integral contra el Tabaquisme que preveu que a Espanya no es pugui fumar en cap lloc públic, incloent bars i restaurants. Quina necessitat hi havia, en el moment que van començar a prohibir fumar, de fer les coses a mitges?

Tinc moltes ganes d'anar a sopar i a prendre uns mojitos i no haver de tenir després l'abric estès a l'aire lliure per treure-li la pudor a tabac, per no parlar dels meus pulmons i els meus ulls. Només determinats amics (i el meu ex-sogre) compten amb una butlla especial, mai aplicable a l'interior de casa meva, i perquè sé que és un respecte mutu.

Com que mai he estat fumadora, no entenc com els fumadors podeu seguir fumant, sabent que és una cosa tan nociva. Ja us coneixem les raons: que si el plaer és enorme, que si d'alguna cosa ens hem de morir, que si només fumo 5 cigarretes al dia, que si no tinc cap altre vici, que si la llei no us respecta els vostres drets i llibertats de fer el que vulgueu,...però us respecto. Si voleu fumar, allà vosaltres, però no em feu fumar a mi en llocs on no es pot. El meu cap permet fumar a la cuina del despatx i no tinc forma humana d'impedir-ho, d'aquí em ve tota la ràbia.